Títol: “Hansel i Gretel”
Autor: Germans Grimm
Editorial: Fondo de Cultura Econòmica (Clásicos)

Sinopsis: Hansel i Gretel són fills d’un llenyataire pobre. Tement passar gana, la dona del llenyataire ho convenç perquè abandoni als nens al bosc. Si bé la primera vegada el pla no resulta, la segona vegada els nens es perden. Troben una casa feta de dolços que resulta ser d’una vella bruixa dolenta.

 

ISBN: 968-16-7062-0
Any edició: 2004
Il·lustracions: Anthony Browne

Que destaquem pels infants i crítica constructiva:Creiem que és una bona història, en primer lloc perquè mostra una situació econòmica molt similar a la crisi que estem vivint avui en dia i aquesta pot ser una forma d’introduir el tema als nens, i en segon lloc perquè mostra als infants que no es pot confiar en els desconeguts i que les aparences enganyen.

VIDEO DEL CONTE:

Títol: La princesa i el pèsol

Autor: Hans Christian Andersen
Editorial: Norma

Sinopsis: Havia una vegada un príncep que volia desposar-se amb una princesa, però volia que aquesta tingués sang reial, i de ser així, seria molt delicada i femenina. Per adonar-se d’aquest requisit, la mare del príncep va fer una prova a totes les princeses del regne: les va convidar a dormir i va col·locar un pèsol davall del matalàs de cadascuna i la princesa que s’adonés seria la elegida.
ISBN: 958-05-7204-1
Any edició: 2003
Il·lustracions: Rafael Yockteng

Que destaquem pels infants i crítica constructiva:
Pensem que aquest llibre es recomanable perquè també ens mostra que les aparences enganyen. Quan la princesa entra al castell amb un aspecte desagradable, amb la roba trencada i tota mullada i bruta a causa de la pluja, la reina pensa que no és una princesa i que no es digna de casar-se amb el seu fill. Però amb la prova es demostra que si ho és, i que l’exterior de les persones no ho és tot.
Hem de fer saber als infants, que no s’ha de jutjar per l’aparença a les persones: primer hem de conèixer a aquesta persona, però mai jutjar-la per el que veiem a primera vista.

Títol: La princesa i la granota
Autor: Jonathan Langley
Editorial: Ediciones JUNIOR s.a.

Any d’edició: 1993

ISBN: 84-478-0071-7
Il·lustracions: Jonathan Langley

Sinopsis: Fa molt i molt de temps una princesa va perdre una pilota d’or que el seu pare, el rei li havia regalat. Una amable granota va trobar la pilota i la princesa es va fer amiga seva. Al cap d’un temps la granota es va convertir en un bell Princep quan la princesa li va donar un petó.

Que destaquem d’aquest conte per als infants:

És un llibre clàssic, la típica història de princesa i príncep encantat. La lectura d’aquest llibre es fàcil (però comença a ser més complexa) i les seves il·lustracions són molt cridaneres tant pels colors com pels paisatges i personatges. Es adequat per nens i nenes de 5-6 any ja que està en castellà i es un conte llarg.

Crítica constructiva: Aquest llibre es molt adequat per abans d’anar a dormir, ja que es un conte familiar i dolç que pot unir lligams de pares i fills mantenint una rutina de lectura abans de dormir o en qualsevol hora del dia. Com he comentat abans es una història molt típica i l’autor s’ha mantingut fidel a la tradició i al temps.


Algunes imatges del conte:

Títol: En Tom té un malsón
Autor: Marie-Aline Bawin – Christophe Le Masne
Editorial: Editorial Esin, s.a. CON·BEL

Any d’edició: 1998

ISBN: 84-7864-343-5

Il·lustracions: Marie-Aline Bawin


Sinopsi: En Tom abans d’anar a dormir llegeix un conte d’una bruixa i li agafa por. Es pensa que hi ha algú darrere les cortines, potser es la bruixa del conte. A mitja nit té un malson, la bruixa horrible l’ha ficat dins l’olla. La seva mare i el seu pare el calmen i dorm tranquil i content.


Que destaquem d’aquest conte per als infants:

Es un llibre molt visual, amb un text clar i adequat per l’edat de 5-6 anys. Els nens el poden llegir sols o amb l’ajuda dels pares si son més petits. Els dibuixos son bonics i atreuen la mirada dels nens.

Crítica constructiva: Aquest llibre es molt adequat per els nens que tenen algun tipus de malsons ja que els i ensenya que han de dormir al seu llit encara que tinguin por ja que els monstres i les bruixes, en aquest cas, només estan en els llibres i en la imaginació dels més petits.

Algunes imatges del conte:

Títol: Pots pescar a una sirena?

Autor: Jane Ray

Editorial: Blume

Sinopsi: Elisa, és una nena que vivia en un poblet al costat del mar. Des de sempre, li havien agradat molt les sirenes i desitjava amb totes les seves forces trobar una. Un dia, va veure una nena que jugava sola per la platja. L’Elisa es va apropar i es va presentar. Aquella nena, és deia Freya.

Un dia, va trobar a Freya plorant en la platja. Deia que no podia tornar a casa. Aleshores, va descobrir que era una sirena. Havia perdut el seu objecte especial que la deixava tornar a casa seva al fons del mar. El van buscar i buscar, però no va aparèixer. Fins que un dia, Elisa el va trobar, però no li volia donar, volia que Freya és quedés per sempre amb ella.

Finalment, va comprendre que la sirena, havia de tornar a casa seva amb la seva família. Li va tornar el mirall i en aquell moment, va desaparèixer.


ISBN: 84- 95939- 22- 3

Any d’edició: 2002

Il·lustracions: Jane Ray


Que destaquem d’aquest conte per als infants:
Ens agrada aquest conte perquè no hi ha gaires relats sobre sirenes. Tots els infants coneixen el conte de la “Sireneta” i poc més.
A més, els dibuixos són molt realistes i expliquen aspectes mitològics reals sobre les llegendes de les sirenes que creiem que són interessants a conèixer per als infants , ja que, d’aquesta manera no és queden amb l’única idea de que les sirenes tenen mig cos humà i mig de peix.

Crítica constructiva:
L’egoisme de l’Elisa de no voler deixar marxar a Freya, és un exemple molt real que viuen molts infants. Quan són petits, són molt egocèntrics, només pensen en ells mateixos, sense pensar en els sentiments dels altres. La nena protagonista del conte, ens dona una lliçó, ja que, encara que sigui la seva millor amiga, compren que ha de deixar marxar a Freya a casa seva, perquè així serà feliç, i no de l’altra manera, encara que li costi no veure-la més.

Creiem, que és important fer entendre als infants, que tots i totes hem de fer igual que la petita Elisa, i no pensar sempre en un mateix.


Algunes imatges del conte:

Títol: La bella dorment del bosc
Autor: Charles Perrault. Adaptació de Cruz Blanco López

Editorial: Editorial Bruguera, Barcelona

Sinopsi: La bella dorment del bosc narra el conte d'una princesa que quan va néixer els seus pares estaven tan contents que van convidar a set fades perquè li donessin set dons. Però es va oblidar convidar a una fada que es va enfadar tant que li va donar una maledicció: es punxa el dit amb un fus i moriria. Però una fada bona que hi havia va dir que no moriria, només dormiria durant 10 anys. Quan va complir 16 anys es va clavar un fus i va dormir durant 100 anys amb tots els seus criats i dames del castell. Quan va passar el temps un príncep va passar per allà, la va despertar i es van enamorar. Es van casar de seguida i van tenir dos fills. La mare del príncep que era un ogre es va assabentar i va portar a la princesa i als seus fills al bosc per menjar-se'ls. Però no ho va aconseguir i quan anava a matar-los a tots va aparèixer el seu fill i rabiosa es va tirar a un pou amb serps, gripaus i colobres, i es va morir.


ISBN: 975-75-9635-142-3

Any d’edició: 1981

Il·lustracions: Raúl Capitani


Que destaquem d’aquest conte per als infants:

El que més ens agrada d’aquest conte, és que no finalitza com la majoria dels contes: arriba el príncep, la salva i es casen. Quan el príncep i la princesa es casen, sorgeixen altres conflictes per l’avarícia de la mare d´ell. Tot i que el final del relat és bastant cruel, els dolents sempre reben el que mereixen i això als infants els hi agrada molt.

Crítica constructiva:
L’únic que podríem dir del conte, és que la mort de la mare del princep no és gaire apropiada per a nens i nenes petits, ja que, ho poden relacionar amb la seva i no agradar-los. Quan mor un llop o un drac, és diferent. Per tant, creiem que el final del conte no és gaire bonic.
Pel que fan a les il·lustracions del conte, són molt acolorides i tenen molta vegetació. És diferent a als altres contes que hem elegit.

Títol: En Michael i els seus monstres
Autor: Gus Clarke
Editorial: TIMUN MAS

Any d’edició: 1996
ISBN: 84-480-0296-2
Il·lustracions: Víctor Viano

 

Sinopsi: En Michael és un nen molt poruc. Ha d’anar al bany però té tanta por dels monstres que viuen al seu pis que no vol pujar al bany si no hi ha algú que el vigila, fins que un dia el pare d’en Michael li fa entendre que a casa no hi ha monstres i que aquests no existeixen.

Que destaquem d’aquest conte per als infants:

Es un llibre molt visual, ple de colors amb dibuixos grans i divertits. Té poca lletra així que es adequat per a nens a partir dels 4 anys.

Crítica constructiva: Hem trobat molt interessant aquest llibre, ja no tant pel contingut de la història per als nens, sinó per el contingut per als pares.

Al final d’aquest conte, hi ha una guia didàctica per als pares on s’explica que els llibres de la col·lecció “El núvol de cotó” són un instrument d’ajuda per a que l’adult inicií un diàleg amb l’Infant i aprofundeixi en les seves dificultats i els seus assoliments.

Aquesta guia didàctica es divideix en dos parts:

La primera es titula JUGUEM A... que pretén que el nen entri en contacte amb algunes de les idees més importants del llibre i les relacioni amb les seves vivències a través de diversos jocs.

En el segon apartat, REFLEXIONEM SOBRE..., es plantegen una sèrie d’interrogants perquè tant l’adult com el nen pensin i parlin sobre el contingut que el llibre ens vol transmetre.

Títol:  La fantàstica llegenda de: La princesa i el drac

Autor:  Jesús Araújo

Editorial: Parramón Barcelona

Sinopsi: Aquest conte explica la famosa llegenda de Sant Jordi. En un poblet, apareix l’amenaça d’un gran drac, que és menja tot el que es troba pel camí: animals, persones ...etc. Un dia el drac decideix que vol menjar-se a la princesa del poble. Molta trista, cedeix a les lloances del drac per protegir a la seva família. Però el valent cavaller Sant Jordi apareix per matar al gran drac i finalment es casen i viuen molt i molt feliços.

ISBN: 978- 84- 342- 3694- 3

Any d’edició: 2010

Il·lustracions: Sònia Alins

Que destaquem d’aquest conte per als infants:

El que ens ha meravellat d’aquest conte, és la bellesa de les il·lustracions de Sonia Alins, il·lustradora que en tres colors (negre – vermell - plata metal·litzada) dona vida a la llegenda d'una princesa i un poble salvats pel cavaller Jordi de Capadòcia d'un drac terrible.

Crítica constructiva:

El relat de la llegenda de Sant Jordi, no deixa de ser un conte que s’utilitza molt com a metodologia educativa en molts centres infantils. Aprofitant que existeix una diada per recordar aquest llegenda, en moltes escoles fan projectes sobre aquesta, profunditzant en allò que crida més l’atenció als infants: cavallers, dracs, princeses, regne ...etc.

Algunes imatges del conte:

Títol:  Barba Blava

Autor:  Samuel Alonso Omeñaca

Editorial: Narval

Sinopsi: Una jove anomenada Eloisa, es casa amb l'home més atractiu i ric de la regió i és molt feliç, malgrat les coses lletges que corren sobre el seu espòs, fins que, curiosa, decideix investigar el seu castell i endinsar-se, fins i tot, en les alcoves que estan prohibides per a ella. En aquest moment sabrà realment qui és la persona amb la qual s'ha casat i descobrirà el seu horrible secret.

ISBN: 978- 84- 938293- 7- 7

Any d’edició: 2011

Il·lustracions: Monica Calvo

Que destaquem d’aquest conte per als infants:

Moltes persones, pensaran que el conte Barba Blava, no és un conte apropiat per als infants, per la cruel història del protagonista. Cal recordar, que Barba Blava, era un assassí, que va matar a totes les seves ex – parelles amb les quals si va casar. Però si no fos apropiat, perquè fan contes per als infants?

Trobem que és una història que és pot modificar mitjançant l’edat. Pel que fa el conte elegit, aquesta editorial, no fa esment de la mort de totes les dones, sinó de la curiositat de la nova esposa. La típica dita “La curiosidad, mató al gato”, es compleix al final de la història, però la dona finalment és rescatada i viu.

Crítica constructiva:

Barba Blava és un conte molt poètic en el qual el llenguatge juga un paper important i en aquest cas, els dibuixos són tant avassalladors que haurien necessitat un text molt fort i en cert sentit agressiu perquè aquest no es perdés en el mar de blaus que ens trobem en passar les pàgines.

Algunes imatges del conte:



Títol:  El Papu

Autor:  Pablo Albo

Editorial: OQO Col·lecció Editora

Sinopsi: El Papu és un personatge amb molta gana que es menja a tot que es posa davant seu. En aquest conte, és menja a 3 nenes, un butaner amb la bombona de gas inclosa, un exercit i pa amb mel. Al final, és una insignificant i poderosa formiga el personatge que acaba amb el perillós monstre. Un final feliç i amigable per a una història de por imaginaria i d’humor.

ISBN: 84 - 96573 – 84 - 2

Any d’edició: 2006

Il·lustracions: Maurizio A. C. Quarello

Que destaquem d’aquest conte per als infants:

Tot i que és tracta d’una història de por, l’autor sap com barrejar la por amb el riure. El conte comença bastant malament, però el desenllaç és amable i divertit. Per tant, pensem que és un conte que pot ajudar als infants a fer desaparèixer aquelles pors imaginaries (Ex: L’home del sac), descobrint que no existeix. A més, aportant una mica d’humor a l’assumpte, ajuda als nens i nenes a pal·liar les seves pors infantils.

Crítica constructiva:

Trobem que és un conte molt apropiat per a infants entre els 4 i 6 anys, ja que, és quan comencen a desenvolupar diferents pors a personatges imaginaris. El Papu seria un conte per explicar, ja que conté l´humor que necessitarà un infant per entendre que tot és irreal i que alguns monstres, no  són tant dolents, sinó també divertits.

Algunes imatges del conte:



Títol:  El lladre de paraules

Autor:  Nathalie Minne

Editorial: Luis Vives

Sinopsi: El lladre de les paraules, és un homenet, que surt per les nits als carrers de la seva ciutat a emportar-se totes les paraules que surten per les finestres, per les xemeneies ...etc, de totes les persones que parlen. Aquest, les guarda en diferents pots classificats per tipus de paraules: paraules d’ira, paraules boniques, paraules lletges ...etc. Una nit com a moltes, el lladre de les paraules va conèixer a una noia molt bonica. Però no li podia parlar, ja que, li volia expressar paraules d’amor que encara no tenia al seu abast. Aleshores les va anar a buscar i li va oferir totes les paraules d’amor a ella.

ISBN: 978- 84- 263- 8149-1

Any d’edició: 2009

Il·lustracions: Pilar Careaga

Que destaquem d’aquest conte per als infants: “El lladre de paraules" és una història que ens apropa a la bellesa de la paraula, sobre el seu valor i del que aquesta poden arribar a fer en nosaltres i en les nostres vides, però també i sobretot és una història sobre l'amistat i l'amor.

Crítica constructiva:

L'autora francesa Nahtalie Minne ens apropa aquesta tendra i poètica història que acompanya amb les seves pròpies il·lustracions senzilles que s'entremesclen a la perfecció, utilitzant el collage i l'estampació, amb un text tan tendre i emotiu. Editat en gran format ens inunda visualment amb la plasticitat de les seves il·lustracions per mitjà de tons negres, vermells, blaus i grisos per apropar-nos a la nit del protagonista i les seves emocions.

Algunes imatges del conte: